Llums i ombres

Boris Izaguirre té una imatge pública que no s'adiu amb el seu talent individual. És un paio molt intel.ligent, molt versat i escriu, com dirien els Manel "...de puta mare i ho fa de collons". Es pot comprovar a Villa Diamante però trobo que el llibre es fa llarg. Retrata la Veneçuela post guerra mundial que intenta beneficiar-se de les necessitats petrolíferes del món que en deriva del conflicte mentre es refugia en una dictadura militar. Potser el tema li queda gros i potser per això em sembla que és un llibre desigual. L'inici és molt bo. Com retrata l'ambient de l'època, també. Però a mesura que la novela avança, em sembla que s'embolica una mica. Al final, acabes tenint ganes de tancar i plegar. Però no ho he fet per respecte a la seva figura.