11.1.10

Una mica de Vasili al dia no fa mal

El dia a dia em va portar a abandonar el Vida y Destino de Vasili Grossman. Així que he hagut de tornar-lo a començar. La relectura em reafirma que es tracta d'una obra que hauria de ser obligatòria a secundària per entendre el que va ser la segona guerra mundial. Com a mostra un fragment. És el que llegeix un oficial soviètic que està reclòs en un camp de concentració alemany després d'haver-se entrevistat amb l'oficial nazi que gestiona el camp i que, en resumides comptes, li ve a dir que, tot i que són enemics acerrims, hi ha tantes coses que els uneixen com les que els separen.

"Aquellos que luchan por su propio bien tratan de presentarlo como el bien general. Por eso proclaman: mi bien coincide con el bien general, mi no es solo imprescindible para mí, es imprescindible para todos (...) Ni siquiera Herodes derramó sangre en nombre del mal (...) Yo vi la fuerza inquebrantable de la idea del bien social que nació en mi país. Vi a esa fuerza en el periodo de la colectivización total, la vi en 1937. Vi como se aniquilaba a las personas en nombre de un ideal tan hermoso y humano como el ideal del cristianismo. Vi pueblos enteros muriéndose de hambre, vi niños campesinos pereciendo en la nieve siberiana. Vi trenes con destino a Siberia que transportaban a cientos y miles de hombres y mujeres de Moscú, Leningrado, de todas las ciudades de Rusia, acusados de ser enemigos de la grande y luminosa idea del bien social". (p.516)

L'he llegit massa tard

Juegos de la edad tardía és un llibre que havia estat a punt de comprar-me en més d'una ocasió però que, per alguna raó desconeguda, sempre havia relegat a segona opció. Aquesta vegada, segurament per falta de res més atractiu, vaig pagar el que valia i, després de llegir-lo, crec que val massa poc. És un exercici deliciós i, en funció de l'edat en la que l'arreplegueu, us farà reflexionar, segurament.