En Rubertu em va portar el seu fill ahir a la tarda. És el que s'amaga darrera d'aquesta portada. Només he tingut temps d'escoltar-lo una vegada, anant de feina a la casa amb el cotxe. 11 temes a toc de guitarra on el nostre Rubertu aireja els pecats, les pors i les frustacions de la seva joventut encara vigent. M'ha agradat molt, i d'haver sabut que tenia tan bona veu l'hagués obligat a cantar en les retransmissions del bàsquet. Ell era el tecles (que si ara una falca, que si ara un efecte sonor, que una música sempre brittish... ) i anava de noi callat. És un gran tímid però aquí es destapa... una miqueta.No sé on es pot comprar o piratejar però si us cau a les mans no dubteu a donar-li una oportunitat.
Gràcies Robert. M'ha fet molta il.lusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada