Rubertu

En Rubertu em va portar el seu fill ahir a la tarda. És el que s'amaga darrera d'aquesta portada. Només he tingut temps d'escoltar-lo una vegada, anant de feina a la casa amb el cotxe. 11 temes a toc de guitarra on el nostre Rubertu aireja els pecats, les pors i les frustacions de la seva joventut encara vigent. M'ha agradat molt, i d'haver sabut que tenia tan bona veu l'hagués obligat a cantar en les retransmissions del bàsquet. Ell era el tecles (que si ara una falca, que si ara un efecte sonor, que una música sempre brittish... ) i anava de noi callat. És un gran tímid però aquí es destapa... una miqueta.
No sé on es pot comprar o piratejar però si us cau a les mans no dubteu a donar-li una oportunitat.

Gràcies Robert. M'ha fet molta il.lusió.

Llums i ombres

Boris Izaguirre té una imatge pública que no s'adiu amb el seu talent individual. És un paio molt intel.ligent, molt versat i escriu, com dirien els Manel "...de puta mare i ho fa de collons". Es pot comprovar a Villa Diamante però trobo que el llibre es fa llarg. Retrata la Veneçuela post guerra mundial que intenta beneficiar-se de les necessitats petrolíferes del món que en deriva del conflicte mentre es refugia en una dictadura militar. Potser el tema li queda gros i potser per això em sembla que és un llibre desigual. L'inici és molt bo. Com retrata l'ambient de l'època, també. Però a mesura que la novela avança, em sembla que s'embolica una mica. Al final, acabes tenint ganes de tancar i plegar. Però no ho he fet per respecte a la seva figura.