Llegir caminant

Mal vici per alguns, necessitat per altres

2.12.08

Tarta de Poma

Poques vegades una tarta de poma m'havia creat addicció. De fet, el dolç no me n'ha creat mai. Però aquesta vegada ha estat diferent. La vaig tastar per compromís, perquè l'havia feta la meva dona. I em vaig enganxar. Ara en queda un tros al forn. Un parell de porcions. Com ahir, una acabarà embolicada en paper de plata i se'n vindrà a la ràdio amb mi. Aviat us parlaré d'un barret.
Parit por Lola Muxach a les 7:36

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Arxiu del blog

  • ►  2011 (9)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de novembre (1)
    • ►  d’agost (1)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de maig (1)
    • ►  d’abril (2)
    • ►  de febrer (2)
  • ►  2010 (18)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de novembre (2)
    • ►  d’octubre (2)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  d’agost (3)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de juny (1)
    • ►  de maig (1)
    • ►  d’abril (1)
    • ►  de març (1)
    • ►  de febrer (1)
    • ►  de gener (2)
  • ►  2009 (21)
    • ►  de desembre (1)
    • ►  de novembre (2)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  d’agost (4)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de juny (2)
    • ►  de maig (2)
    • ►  d’abril (2)
    • ►  de febrer (2)
    • ►  de gener (3)
  • ▼  2008 (20)
    • ▼  de desembre (6)
      • Llegir assegut (a la taça del vàter)
      • De pel·lícula
      • Llibertat i violència
      • El botxí
      • I no és el canvi climàtic
      • Tarta de Poma
    • ►  de novembre (14)
Tema Marca d'aigua. Amb la tecnologia de Blogger.