
Poques vegades una tarta de poma m'havia creat addicció. De fet, el dolç no me n'ha creat mai. Però aquesta vegada ha estat diferent. La vaig tastar per compromís, perquè l'havia feta la meva dona. I em vaig enganxar. Ara en queda un tros al forn. Un parell de porcions. Com ahir, una acabarà embolicada en paper de plata i se'n vindrà a la ràdio amb mi. Aviat us parlaré d'un barret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada