Estic degustant Todo fluye, de Vassili Grossman. El llegeixo a estones curtes, generalment de l'aparcament de la Copa a la ràdio, tot caminant, i crec que això m'ajuda a assimilar millor. Una cita d'aquest matí.
"El castigo del verdudo es éste: no considera a su víctima un hombre y él mismo deja de ser un hombre; mata al hombre que hay en él, se convierte en su propio verdugo; la víctima, por mucho que la destruyan, continuará siendo un ser humano para toda la eternidad".
El passatge és la cita d'un personatge que ha participat en la deskulakització (un kulak era un pagès amb possibles a la URSS i van des desposseïts de les seves terres per poder enviar els camperols rasos als Koljós, les grans granges soviètiques). Fa referència a l'estalinisme però el raonament arrenca comparant el pes de la culpa dels que van participar o no es van oposar a les atrocitats de l'oncle Josip amb els que van ser còmplices per acció u omissió del nazisme.
Quan m'acabi aquest llibre tinc molt clar que aniré a buscar Vida y destino, la gran obra de síntesi del proscrit Grossman.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada