Llegir assegut (a la taça del vàter)

Nadal a Cambrils és com dir hores de lectura. Després d'haver acabat Lituma en los Andes de Vargas Llosa, me les tinc amb Pedro Páramo, de Juan Rulfo. Ja em va advertir el llibreter que comencés per l'obra de Vargas Llosa. "Si llegeixes primer Rulfo trobaràs que l'altre és una merda!", van ser les seves paraules. Porto amb prou feines 40 pàgines de Pedro Páramo i sospito que té raó. De fet, constato que, com sempre, té raó. No sóc conscient d'estar entenent en la seva totalitat el món de Rulfo però amb un paràgraf com el que passo a afusellar (p.38 de l'edició de butxaca de Booket), entendreu que val la pena llegir aquest llibre assegut:

"Me enderecé de prisa porque casi lo oí junto a mis orejas; pudo haber sido en la calle; pero lo oí aquí, untado a las paredes de mi cuarto. Al despertar, todo estaba en silencio; sólo el caer de la polilla y el rumor del silencio".

Al despertar, todo estaba en silencio; sólo el caer de la polilla y el rumor del silencio... o sigui, súper en silenci!, que diria un producte de l'ESO.