Estic orfe

Acabo de finalitzar el tercer llibre de la trilogia Millenium. L'última peça de la col·lecció no deceb i provoca, com les altres dues, aquella extranya sensació de tenir la necessitat de continuar avançant en la lectura tot i saber que cada pàgina t'acosta al final. Ja estic. Ja he acabat. I ara què? Segur que molts dels lectors de Larrsson ara es fan la mateixa pregunta. No sé si d'aquí a un temps rellegirem la trilogia i no sé si aguantarà la prova del carboni 14 però ara mateix la realitat és que no hi haurà nova entrega. És més, advertiria sobre la necessitat de blindar-se sobre les reedicions d'obres menors, anteriors, d'aquest suec que no va poder disfrutar del seu èxit. N'hi haurà. A veure quan trigueun. Caieu en la temptació, però si voleu un consell, fugiu-ne! Els editors, no sempre estan equivocats però massa vegades tenen la temptació de voler continuar exprimint la vaca encara que les mamelles ja estiguin completament eixutes.
Jo, personalment, he decidit canviar de registre. Vida y destino, de Vassili Grossman m'acompanyarà durant uns quants dies pels carrers de Girona. Llegir Grossman mentre camines és una mica més difícil que fer-ho acompanyat d'un Larsson però val la pena igualment.