Costa de creure

N'havia sentit molt bones crítiques però a mi no m'ha emocionat. Carlin intenta explicar-nos com Nelson Mandela va utilitzar un esport de blancs com el rugby per construir la Sudàfrica post-apartheid amb la copa del món de 1995 com a fil conductor. O Mandela és l'home perfecte o el document que acabo de llegir és un panegíric. No hi ha ombres en el Mandela que ens descriu John Carlin. És l'home perfecte que desarma els seus carcellers amb la intel.ligència, que seddueix els líders que han aguantat amb mà de ferro un sistema feixista... Mandela és una figura de primer nivell però he quedat absolutament embafat. Si podeu passar amb una crítica on s'expliquin les quatre anècdotes principals no us compreu el llibre.