Molt més satisfactòria ha estat la lectura de Anatomía de un instante, de Javier Cercas. També ha estat llegit intercaladament a Las Benévolas (entro a la recta final). Per ser més exactes, hauria de dir que ha estat devorat. O millor dit, he estat devorat per. És un assaig sobre el 23F amb un toc novelesc que sospito que permet a l'autor dir coses que, sense l'ambigüitat del format, possiblement no s'hagués atrevit a dir. És una visió poliédrica sobre tot el que va passar, sobre tots els interrogants que van quedar flotant en l'aire i sobre tots els personatges que van intervenir en una de les pàgines més serioses de la història recent però que, com diu el propi autor en el pròleg, segurament corre el perill de convertir-se en ficció pura i dura per una part molt àmplia d'aquesta societat moderna que entra en contacte amb la realitat a través d'una pantalla.I avui és Sant Jordi. Intentaré fer-me amb un exemplar del llibre de John Carlin sobre Mandela; la segona entrega de la trilogia Larsson i, potser, el llibre de Ferran Soriano sobre el futbol i l'economia. Generalment, abomino tots els llibres que graviten sobre el Barça i que estan fets per ser venuts compulsivament per Sant Jordi perquè la gent sent la necessitat de comprar alguna cosa per Sant Jordi encara que no tingui l'hàbit de llegir. Aquest m'ha despertat certa curiositat però, coneguent-me, quan el tingui al davant, desistiré. Ja veurem.
1 comentari:
Ja m'hauria agradat tenir festa, ja! Però Sant Jordi és un dia que respira cultura i el meu ofici no perdona. Gràcies per la teva recomanació d'en Cercas, potser m'hi atraviré. Salut!
Publica un comentari a l'entrada