Sopa de carbassó: relaxa i alimenta

Si esteu estressats teniu dues opcions. O pagar una morterada a un psicòleg perquè faci veure que us entèn o abocar-vos a fer sopa de carbassó. Personalment, sóc més partidari d'aquesta segona. És la cosa més fàcil del món. No fa falta ni tallar els trossos de carbassó tan petits com es veu en aquesta imatge. Un trosset de mantega al cul de l'olla, un parell o tres de carbassons tallats, una ceba, sal i gas a fondu perquè s'emmascari una mica l'olla. Eviteu que s'enganxi i quan el carbassó demani clemència afegiu-hi aigua. Ámb més aigua tindrem una sopa i amb menys, una crema. I aquí és on entra la teràpia. Us porteu una cadira ben còmoda a la cuina, us arreplegeu un bon llibre o poseu bona música i a esperar que arribi l'hora d'entrar a matar amb el túrmix. El xup xup que surt de l'olla és un aïllant perfecte, us ho asseguro. Amb mitja horeta en tindreu prou per fer net vosaltres i perquè el carbassó estigui a punt. Quan apagueu el foc hi tireu un parell o tres de formatgets i de seguida hi apliqueu el túrmix. Si no deixeu que es refredi queda una textura molt fina. Si us espereu que es refredi queda una sopa més granalluda. Un altre dia farem cigrons amb sèpia.