Fouché, retrat d'un home polític

"Ve’t aquí el secret últim del poder de Joseph Fouché: que, tot i voler sempre el poder, fins i tot el màxim de poder, en té prou, al contrari que la majoria, de saber que el té; no li calen els signes externs ni les vestidures. Fouché és ambiciós en gran mesura, com ningú, però no sedegós de glòria. Com a autèntic i veritable actor de talent, tan sols valora el grau de tensió dramàtica del poderós, no les seves insígnies. Que un altre porti la vara de lictor, el ceptre de rei, la corona d’emperador, si vol, tant li fa si és un home fort o un testaferro, de bon grat li cedeix l’esplendor i la dubtosa fortuna de la popularitat. Ell en té prou de tenir coneixement de les coses, influència sobre les persones, de dirigir realment els que dirigeixen el món i, sense fer-hi intervenir la seva persona, jugar al joc més emocionant de tots, el formidable joc de la política. Mentre que els altres es lliguen d’aquesta manera a les seves conviccions, a les seves paraules i als seus gestos públics, ell, que tem la llum i se n’amaga, resisteix lliure interiorment i es converteix així en el pal que aguanta ferm enmig dels esdeveniments fugissers. Els girondins cauen, Fouché es manté; els jacobins són expulsatss, Fouché es manté; el Directori, el Consulat, l’Imperi, el Regne I una altra vegada l’Imperi decreixen i s’enfonsen, però ell sempre es manté, l’únic, Fouché, gràcies a la seva discreció refinada i al seu coratge agosarat per mantenir-se en una falta absoluta de principis, en una impertèrrita manca de conviccions."
Stefan Zweig: Fouché, retrat d'un home polític (Quaderns crema, pàgs 21-22)