24.11.09

Més val tard que mai


Aquesta tarda m'he acabat El quinto Jinete, de Dominique Lapierre i Larry Collins. Una mica tard? us preguntareu. Sí. Fa 30 anys que és escrit i si no hagués patit una crisi d'existències, el més normal és que no hagués passat mai de la primera pàgina. És dels pocs llibres que m'agrada tenir a les estanteries pel que representa; un passat llunyà en el que els bancs, lluny d'esquilmar-te a comissions, per Sant Jordi et regalaven alguna cosa més que morralla. La qualitat literària del llibre no passarà a la història però el treball de documentació a partir del qual s'arriba a un text trabat i verosímil no és despreciable. A més, tinc l'edició rància clàssica!
El Quinto Jinete té una qualitat que molts llibres no poseeixen. Es pot llegir a petits xarrups de 4 o 5 pàgines i si l'abandones mesos sencers no corres el risc de perdre el fil. No ens explica res que mil pel·lícules ianquis no hagin exprimit fins a límits humorífics; el xantatge del lider libi Moammar El Gadaffi a la ciutat de Nova York en forma de bomba atòmica amagada en qualsevol punt de la gran poma -i, per més inri, a 10 dies pel nadal del 79- possiblement no ha estat portat a la gran pantalla amb totes les de la llei (parlo des del desconeixement) però sí qualsevol història semblant.
Res, que ja he saldat comptes amb el món del thriller polític.

16.11.09

Quan els pobres tenen veu

Aquest mes de desembre es compliran 25 anys del desastre de Bhopal. Una fuita química en una empresa nordamericana instal.lada en aquesta localitat de l'Índia acabava amb la vida dels milers de desarrapats que vivien al peu de la factoria. El llibre no només explica què va passar la fatídica nit del 2 al 3 de desembre i els dies posteriors; també retrata la misèria d'una societat que havia vist en l'arribada d'aquesta empresa una possibilitat de prosperar però que en va acabar patint en carn pròpia la cara més amarga del 'progrés'.
Lapierre i Moro expliquen fins a l'últim detall que què va passar, per què, com es va produir i quins van ser els actors principals d'un fet gairebé tan impactant com l'esclat de Txernòbil però que ha caigut molt més en l'oblit.
Si, cap a la meitat, teniu temptacions de desistir, no ho feu. Val la pena continuar. El final és molt més àgil i més ric que un principi que, certament, es pot arribar a fer farragós.
Bon moment per arreplegar-lo.

24.9.09

Rubertu

En Rubertu em va portar el seu fill ahir a la tarda. És el que s'amaga darrera d'aquesta portada. Només he tingut temps d'escoltar-lo una vegada, anant de feina a la casa amb el cotxe. 11 temes a toc de guitarra on el nostre Rubertu aireja els pecats, les pors i les frustacions de la seva joventut encara vigent. M'ha agradat molt, i d'haver sabut que tenia tan bona veu l'hagués obligat a cantar en les retransmissions del bàsquet. Ell era el tecles (que si ara una falca, que si ara un efecte sonor, que una música sempre brittish... ) i anava de noi callat. És un gran tímid però aquí es destapa... una miqueta.
No sé on es pot comprar o piratejar però si us cau a les mans no dubteu a donar-li una oportunitat.

Gràcies Robert. M'ha fet molta il.lusió.