Agafeu-vos festa

Molt més satisfactòria ha estat la lectura de Anatomía de un instante, de Javier Cercas. També ha estat llegit intercaladament a Las Benévolas (entro a la recta final). Per ser més exactes, hauria de dir que ha estat devorat. O millor dit, he estat devorat per. És un assaig sobre el 23F amb un toc novelesc que sospito que permet a l'autor dir coses que, sense l'ambigüitat del format, possiblement no s'hagués atrevit a dir. És una visió poliédrica sobre tot el que va passar, sobre tots els interrogants que van quedar flotant en l'aire i sobre tots els personatges que van intervenir en una de les pàgines més serioses de la història recent però que, com diu el propi autor en el pròleg, segurament corre el perill de convertir-se en ficció pura i dura per una part molt àmplia d'aquesta societat moderna que entra en contacte amb la realitat a través d'una pantalla.
I avui és Sant Jordi. Intentaré fer-me amb un exemplar del llibre de John Carlin sobre Mandela; la segona entrega de la trilogia Larsson i, potser, el llibre de Ferran Soriano sobre el futbol i l'economia. Generalment, abomino tots els llibres que graviten sobre el Barça i que estan fets per ser venuts compulsivament per Sant Jordi perquè la gent sent la necessitat de comprar alguna cosa per Sant Jordi encara que no tingui l'hàbit de llegir. Aquest m'ha despertat certa curiositat però, coneguent-me, quan el tingui al davant, desistiré. Ja veurem.

La jungla polaca

Las Benévolas es una novela tan extensa i tan densa que necessites acompanyament. Un dels llibres que he intercalat enmig de la lectura del llibre de Jonathan Littell és La Jungla polaca, del mestre Ryszard Kapuscinski. Els que sigueu molt fans de Kapuscinski, no el llegiu. No està a l'alçada d'El Sha, Ébano o qualsevol dels seus treballs etnogràfics més coneguts. Els que no hàgiu llegit mai a Kapu, no entreu en el seu univers per aquest llibre. La jungla polaca és un llibre que recull els primers treballs del mestre de la corresponsalia a l'Àfrica. Són reportatges de la seva Polònia natal recollits en una edició on l'editor ha inclòs peces que el propi Kapu havia desestimat. Malfieu dels llibres inèdits que els editors es treuen de la màniga post-mortem.

Sí, ho arriba a dir!

Reprenc las Benévolas i les combino amb el Quinteto de Buenos Aires de Montalbán. L'obra de Jonathan Littell, però, em continua colpint. És un fragment que li solta un prócer del nazisme al protagonista quan aquest li posa en dubte l'estratègia d'eliminar el poble jueu.
"¿Hay algo más volkish que el sionismo? Igual que nosotros, se han dado cuenta de que no puede haber Volk y Blut sin Boden, sin tierra, ya que, por lo tanto, hay que volver a llevar a los judíos a la tierra, Ertz Israel, libre de cualquier otra raza. Por supuesto, se trata de ideas judías de toda la vida. Los judíos fueron los primeros nacionalsocialistas y llevan siéndolo casi 3500 años, ya desde que Moisés les dio una ley que los separase para siempre de los demás pueblos. Todas nuestras grandes ideas vienen de los judíos y debemos tener la lucidez de admitirlo: la tierra, como promesa y como culminación, la noción del pueblo escogido entre todos, el concepto de la pureza de la sangre. Por eso los griegos, bastardeados, demócratas, viajeros, cosmopolitas, los odiaban tanto; y por eso empezaron por querer destruirlos y luego utilizaron a Pablo para corromper su religión desde dentro, desarraigándola del suelo y de la sangre, volviéndola católica, es decir, universal, suprimiendo todas las leyes que hacían las veces de barrera para mantener la pureza de la sangre judía: los alimentos prohibidos y la circuncisión." pags 460-461