Quan els pobres tenen veu

Aquest mes de desembre es compliran 25 anys del desastre de Bhopal. Una fuita química en una empresa nordamericana instal.lada en aquesta localitat de l'Índia acabava amb la vida dels milers de desarrapats que vivien al peu de la factoria. El llibre no només explica què va passar la fatídica nit del 2 al 3 de desembre i els dies posteriors; també retrata la misèria d'una societat que havia vist en l'arribada d'aquesta empresa una possibilitat de prosperar però que en va acabar patint en carn pròpia la cara més amarga del 'progrés'.
Lapierre i Moro expliquen fins a l'últim detall que què va passar, per què, com es va produir i quins van ser els actors principals d'un fet gairebé tan impactant com l'esclat de Txernòbil però que ha caigut molt més en l'oblit.
Si, cap a la meitat, teniu temptacions de desistir, no ho feu. Val la pena continuar. El final és molt més àgil i més ric que un principi que, certament, es pot arribar a fer farragós.
Bon moment per arreplegar-lo.

Rubertu

En Rubertu em va portar el seu fill ahir a la tarda. És el que s'amaga darrera d'aquesta portada. Només he tingut temps d'escoltar-lo una vegada, anant de feina a la casa amb el cotxe. 11 temes a toc de guitarra on el nostre Rubertu aireja els pecats, les pors i les frustacions de la seva joventut encara vigent. M'ha agradat molt, i d'haver sabut que tenia tan bona veu l'hagués obligat a cantar en les retransmissions del bàsquet. Ell era el tecles (que si ara una falca, que si ara un efecte sonor, que una música sempre brittish... ) i anava de noi callat. És un gran tímid però aquí es destapa... una miqueta.
No sé on es pot comprar o piratejar però si us cau a les mans no dubteu a donar-li una oportunitat.

Gràcies Robert. M'ha fet molta il.lusió.

Llums i ombres

Boris Izaguirre té una imatge pública que no s'adiu amb el seu talent individual. És un paio molt intel.ligent, molt versat i escriu, com dirien els Manel "...de puta mare i ho fa de collons". Es pot comprovar a Villa Diamante però trobo que el llibre es fa llarg. Retrata la Veneçuela post guerra mundial que intenta beneficiar-se de les necessitats petrolíferes del món que en deriva del conflicte mentre es refugia en una dictadura militar. Potser el tema li queda gros i potser per això em sembla que és un llibre desigual. L'inici és molt bo. Com retrata l'ambient de l'època, també. Però a mesura que la novela avança, em sembla que s'embolica una mica. Al final, acabes tenint ganes de tancar i plegar. Però no ho he fet per respecte a la seva figura.