El botxí

Estic degustant Todo fluye, de Vassili Grossman. El llegeixo a estones curtes, generalment de l'aparcament de la Copa a la ràdio, tot caminant, i crec que això m'ajuda a assimilar millor. Una cita d'aquest matí.
"El castigo del verdudo es éste: no considera a su víctima un hombre y él mismo deja de ser un hombre; mata al hombre que hay en él, se convierte en su propio verdugo; la víctima, por mucho que la destruyan, continuará siendo un ser humano para toda la eternidad".
El passatge és la cita d'un personatge que ha participat en la deskulakització (un kulak era un pagès amb possibles a la URSS i van des desposseïts de les seves terres per poder enviar els camperols rasos als Koljós, les grans granges soviètiques). Fa referència a l'estalinisme però el raonament arrenca comparant el pes de la culpa dels que van participar o no es van oposar a les atrocitats de l'oncle Josip amb els que van ser còmplices per acció u omissió del nazisme.
Quan m'acabi aquest llibre tinc molt clar que aniré a buscar Vida y destino, la gran obra de síntesi del proscrit Grossman.

I no és el canvi climàtic

Això és Venècia. La Plaça de San Marcos. Si sou alarmistes degudament desinformats no comenceu a clamar en contra del canvi climàtic. Es veu que això és normal. Cíclic. Les pluges i el siroco ho provoquen sovint. Aquesta vegada només ha pujat fins als 156 centímetres però -informa Miguel Mora a El País- fa 22 anys va pujar un parell de centímetres més. No he estat mai a Venècia ni m'ha interessat mai visitar la ciutat dels canals.

Segons les estadístiques, la ciutat s'ha enfonsat 23 centímetres en la llacuna sobre la que descansa en els últims 108 anys. A aquest ritme, em sembla que tampoc cal que tingui pressa. Com a molt, em faran falta unes botes d'aigua que hi vagin. Res més.

Tarta de Poma

Poques vegades una tarta de poma m'havia creat addicció. De fet, el dolç no me n'ha creat mai. Però aquesta vegada ha estat diferent. La vaig tastar per compromís, perquè l'havia feta la meva dona. I em vaig enganxar. Ara en queda un tros al forn. Un parell de porcions. Com ahir, una acabarà embolicada en paper de plata i se'n vindrà a la ràdio amb mi. Aviat us parlaré d'un barret.